T’ame

“Amar vol dir en primer lloc acceptar.

Acceptar l’altra persona tal com és, amb tota la maleta que carrega. Acceptar el seu caràcter, amb la seva manera de pensar, les seves lluns i les seves foscors, pors i complexos. El tens aquí al davant, accepta el SER que és. És la teva parella, vol compartir la teva vida. Accepta’l de debò, profundament, com la terra accepta l’aigua de la pluja i s’omple de la seva  suau i tendra abraçada.

Amar vol dir tenir confiança en l’altre. Estimar no vol dir pactar, ni menys dir no a la superació o a la lluita. Acceptar és tocar de peus a terra, és cercar l’objectivitat, no admetre una falsa imatge. La teva parella necessita de la confiança profunda. No li remoguis la terra, ni li critiques els seus fracassos.

Amar vol dir compartir. Partir el mateix pa, el mateix dolor, el mateix dubte, el mateix silenci i el mateix futur. Per compartir es necessita un temps, una naturalitat, una pau. Temps per a estimar, per callar, per esperar, per parlar, per contemplar, per somniar, per sortir, per menjar, per estar amb els altres, per estar sols, per pregar. Naturalitat per descansar, per no dir res, per cridar, per no contestar, per fregar els plats. Pau per pensar, per mirar-se, per no anar de pressa, per llegir, per sopar a les onze, per deixar-ho per demà, per riure’t de tu mateix.

Amar és acceptar, és tenir confiança, és compartir.”    

Adaptació d’un text de  Jesús Renau

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *