Més clar aigua. Confio de tot cor que no ens equivoquem.

Quan vaig començar aquesta aventura del bloc no esperava que es convertira en un espai reivindicatiu, les circumstancies m’han portat a expressar en públic les meues reflexions més personals, em sembla un exercici terapèutic, em serveix per aclarir-me i passar a net les meves opinions.

Volia en aquesta ocasió compartir que per fi he comprés quin és l’objectiu de suprimir les activitats extraescolars (que conste que aquesta paraula no m’agrada res, per mi son activitats escolars, no són un extra). Després d’una setmana debatent en facebook sobre la polèmica mesura he comprés per què es pensa que aquestos són els mitjos ideals per aconseguir el nostre fi, copie literalment:

Potser interessant aquesta història procedent del Principat
ACTE I El departament d’Educació de manera completament unilateral suprimeix la jornada continuada en juny. Els sindicats responen proposant no fer activitats i especialment colònies (viatges de fi de curs). El professorat secunda la mesura i algunes reaccions no es fan esperar:
http://www.fapac.cat/2010/06/La-FaPaC-demana-posar-fi-al-boicot-les-col%C3%B2nies-escolars
Les empreses del sector reaccionen també d’una manera que pot resultar familiar
http://www.ccfundacions.cat/doc-altaveu/160/defensa.htm
ACTE II
El temps passa i les Federacions d’AMPES i les empreses del sector comencen a exigir a l’administració que es sente a negociar
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/5-societat/306740-pares-i-monitors-exigeixen-la-fi-del-boicot-a-les-colonies.html?tmpl=component&print=1&page
ACTE III
L’administració es baixa del burro i deixa en mans de les escoles aplicar o no la jornada intensiva. Tot el tema torna a la normalitat
http://www.lavanguardia.com/

 

Més clar aigua. Per a mi ha sigut un descans, no podia comprendre com persones que tinc en molta estima i considere molt intel·ligents recolzen aquesta mesura.

Un company en una piulada  em deia “el mismo fin está inscrito en los medios”. Efectivament, el fi és que tota la societat es pose en peu de guerra, primer en contra dels docents i després, si aguantem el tiró, que els damnificats pressionen a l’administració per a que negocie amb nosaltres i es solucione el conflicte.

Un dels problemes que li trobe a aquest plantejament és que ací s’ha començat la casa per el terrat, els sindicats no han proposat encara suprimir extraescolars, han consultat amb els centres quina era la seva opinió al respecte d’aquesta mesura i altres. Després d’això la campanya de pressió ha sigut tan forta que inclús alguns centres que no estaven d’acord amb suprimir activitats finalment han cedit. Això si, molts faran fi de curs “per que no més es una volta en la vida i ja està mig pagat”, altres continuaran anant a fer educació física en la muntanya amb transport de bus per que eixa activitat no la consideren “extraescolar” i així un munt de casuístiques que no terminen mai, tot molt coherent com podeu vorer.

Siga com siga malgrat que respecte aquesta posició no puc estar d’acord per les qüestions que ja he exposat en anteriors entrades del bloc, com que encara se me van ocorrent noves les comparteix amb vosaltres.

En primer lloc deixar de fer extraescolars em sembla una mesura ilicita i abusiva com es contempla en la llei:

A tenor de lo dispuesto en el artículo 7.1 del Real Decreto Ley 17/1977, de 4 de marzo de Relaciones de Trabajo, ” las huelgas rotatorias, las efectuadas por los trabajadores que presten servicios en sectores estratégicos con la finalidad de interrumpir el proceso productivo, las de celo o reglamento y, en general, cualquier forma de alteración colectiva en el régimen de trabajo distinta a la huelga, se considerarán actos ilícitos o abusivos.

No soc advocat però el sentí comú em diu que estem abusant quan prenem mesures que perjudiquen a innocents que no tenen res a veure en aquesta lluita. Amb l’agravant de que la nostra matèria prima són menors i amb l’excusa de que a nosaltres també ens perjudiquen amb el decret de retallades.

En segon lloc a l’exemple proposat s’apunta a un sector molt concret que té un pes específic en la societat catalana, ací anem a per tots els sectors relacionats amb l’escola indiscriminadament, les cartes que ja he publicat al bloc parlen molt de com ho estan sofrint des de la seua perspectiva. A més també ens proposen anar a per les empreses relacionades amb l’administració. Aquesta seria una proposta més intel·ligent ja que n’hi ha moltes que es beneficien de subvencions i ajudes de conselleria a voltes aconseguides sospitosament.

El dilluns n’hi haurà assemblees en totes les localitats per a decidir si aquesta i altres mesures finalment són adoptades oficialment per la comunitat educativa i sindicats. La meua postura és que una mesura en la que no n’hi ha consens no deuria d’aprovar-se, però com tot indica que eixirà endavant, confio de tot cor que no ens equivoquem per que el dany que estem causant és molt i indiscriminat.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada