Intraescolars a debat…

Els dies passen i els aconteixements es precipiten fins a un escenari on el que més impera és el desconcert. Per un costat estem prenent mesures que la societat no comprenc perquè no les hem explicat. Per altre volem que les famílies i els de moment més afectats directament per la suspensió d’extraescolars es sumen a les nostres reivindicacions quan a ells el que els arriba és una agressió en tota regla.

El resultat és que en moltes famílies ja estan retirant qualsevol tipus de recolzament, afortunadament no és així en tots els centres. Per altra banda els professionals afectats s’agrupen en plataformes que de moment guarden prudència però que de segur no estan molt contens.

Els arguments són molts però no puc deixar de comentar els que més es repetixen actualment:

  • “és una mesura temporal” qualsevol que tinga un poquet de trellat sap que aquest conflicte no és per a dos dies, això va per a molt temps, com a mínim diguem la veritat: deixem de fer activitats extraescolars indefinidament.
  • “tot el món està prenent aquesta mesura” malgrat que és cert que molts centres ho estan fent, també és cert que molts ho estan fent per una espècie de corporativisme i a més cadascú interpreta activitats extraescolars d’una manera diferent. A l’hora d’asumir responsabilitats no podem argumentar que ho hem fet perquè la resta ho ha fet, la responsabilitat serà nostra.
  • “és la millor mesura que podem prendre per a fer-nos escoltar i estendre el problema, per així movilitzar la societat”. Pot ser, aquest és dels arguments més intel·ligents que he sentit, però això no vol dir que siga justificable. Segur que és el millor que poden fer sense fer res. Sense perdre ni un cèntim de la nòmina mentres altres tenen que tancar el negoci. Em sembla una postura prou covard. És cert que si fent vaga indefinida també suspendrien les activitats extraescolars i les escolars, però al menys ho farien en dignitat.
  • “que reclamen a l’administració que és la causant del conflicte” referint-se als afectats per les mesures. Així ens estalviem fer-ho nosaltres. La idea és bona si la pressió l’estigueren fent sobre un sector poderós però sembla que no és el cas.
Avui m’ha arribat un missatge interessant, és un comentari d’un mestre de catalunya a un article que n’hi ha en la xarxa sobre aquestes qüestions:
Jo sóc professor a un institut del Principat de Catalunya i ja fa dos anys que estem de protesta per les retallades constants i els atemptats contra l’ensenyament públic de qualitat. Ho féiem per reclamar inversió en el sistema públic, no reclamàvem pel nostre sou minvat. Aquest curs continuem i ens afegim a les protestes de tot el servei públic. Nosaltres també vam decidir deixar de participar en les activitats extraescolars que suposaren eixir a acompanyar alumnes fora del centre, però, a canvi, vam potenciar l’organització al centre d’activitats complementàries per aprt de tots els departaments didàctics. Per exemple, el meu departament continuarà celebrant les Jornades Literàries amb la presència d’autors i cantants, però al centre. portarem un obra de teatre “Planeta ESO” i una altra obra d’arts escèniques i màgia i haurem de buscar escenari, il·luminació, so… no deixem d’estar atents als nostres alumnes i, malgrat tot, busquem que la xarxa cultural vinculada a la pedagogia no trontolli. A més, un efecte col·lateral és que s’ha potenciat la participació del nostre alumnat i els hem vist despertar-se per reclamar activitats i, fins i tot, començar a organitzar-les. Mireu, la cosa és que els mestres i els professors sempre hem estat al costat de la societat en actiu i sempre ho estarem, però reclamem que no se’ns critiquen les decisions amb un NO emporuguit, sinó que la societat que diu que hem de buscar camins de protesta junts s’acoste a nosaltres, perquè ens juguem la formació del nostre jovent, dels vostres fills i filles, ens juguem la igualtat d’oportunitats per tots els qui formem part d’aquesta societat. Si les estructures culturals temen els efectes de la decisió, jo propose als meus companys dels instituts i escoles de València que facen com nosaltres: obriu les portes dels centres i deixieu que la cultura i la ciència entren… però la decisió de no organitzar activitats a fora del centre la considere justa i ajustada. Les mans de tots calen, les nostres també.font: http://www.linformatiu.com/opinio/detalle/articulo/amics-mestres-no-es-aixo
Això és que m’agradaria aconseguir per al meu centre. Avui hem suspès les activitats extraescolars (perquè tot el mon ho ha fet). De moment hem deixat oberta la porta per a definir quines activitats son extraescolars i quines no. Si no podem fer activitats extraescolars, mirem de fer-les intraescolars, tindrem que dur el carrer a l’escola si de veritat ens creiem el que estem fent.
Al mateix temps que escric aquest post estic debatint en facebook sobre aquestes qüestions, no em puc resistir a copiar-vos el que estic escrivint ara mateixa:
  • Un company diu: “I els pares i les mares, per a què estan???? Ells són els que han de portar els seus fills a aprendre coses noves, al teatre, al zoo, als museus… Per què no reorienten la seua estratègia les empreses culturals cap a les famílies? Per què he der jo sempre el que porte els alumnes a conèixer coses noves? A mi els meus pares mai esperaren a que me portara l’escola. A mi este tipus d’activitats em suposen temps de dedicació i treball que no em paguen. La gent ja ha dint que n’hi ha prou. Ja està bé de fer feina extra i que no ens la reconeguen.”

  • La meua resposta: “no tots els alumnes tenen uns pares amb inquietuds culturals, treballe en un centre amb families amb moltes carències. Pense que una de les funcions de l’escola pública és facilitar experiències a xiquets que no tenen oportunitats en el seu entorn, és un altra manera de combatre les desigualtats socials. Igual el que proposes es possible a escoles amb alumnes amb pares amb un nivell cultural mig, però no en un entorn deprimit.”
M’agradaria que la resta de propostes realitzades en les assemblees es defensen amb el mateix entusiasme que aquesta, especialment la supressió dels llibres per al curs vinent, les editorials si son un grup poderós que pot fer pressió a l’administració per a solucionar el nostre conflicte.
I com diu un company als debats d’aquestos dies “La decisió de suspendre les activitats és un instrument de concienciació, però que no s’aprofiten els que mai han volgut fer activitats. Esta situació els ve de maravella.”

4 Comments Intraescolars a debat…

  1. MarioCaballero

    Yo tengo la desgracia de sufrir “el secuestro” de mi trabajo por parte de los claustros. Tengo también la experiencia que me ha dado horas y horas de seguir el conflicto. Me llega información de lo que pasa dentro de algunos claustros y también de cómo se va desarrollando la medida por ciudades y por comarcas. Y, sinceramente, con todo respeto, es un disparate.

    En teoría esperáis que nos quejemos a Generalitat, pero ya estamos cansados de deciros que Generalitat se ríe de nosotros. Queréis que los padres de alumnos os apoyemos, pero no hacéis públicas, del todo, las medidas por temor a que no os apoyemos. No queréis hacer huelga porque os quitan salario y por no estar seguros de que todo el colectivo de docentes la secundaría. Para colmo cada centro aplica la medida según y cómo le conviene, os pongo dos ejemplos:
    1.- Un ayuntamiento presta gratuitamente una expo; la monta y la desmonta personal del ayuntamiento. Todos los coles públicos de la localidad dicen que no. Tres días después hay un cole que dice que sí. ¿Qué ha pasado?, ¿el claustro ha cambiado de parecer?. Pues no. Lo que ha pasado es que la semana que quieren la expo vienen un grupo de ingleses de intercambio. ¡¡¡Por favor!!!

    2.- Un cole solicita una actividad de animación lectora a un ayto, se la conceden. Se les llama para confirmar la fecha. Me marean para ver si la podemos dejar para Mayo, pues no, tiene que ser para febrero. Me responden que lo van a consultar al claustro, medida pelín exagerada. Tengo que esperar 48 a la respuesta, es que sí, pues estupendo, pienso yo. Dos días después de la primera contestación y cuatro después de intentar cerrar la fecha, me dicen que no. ¿Sabes dónde voy a terminar contando?, yo sí, en un colegio que quiera la sesión ¿público o privado?, adivina.

    ¿Qué consigue la escuela pública con esto?, yo ni idea.

    ¿Dónde está buscando trabajo la cultura?, en colegios privados.

    ¿Qué hacen las administraciones públicas que quieren hacer campañas? Buscar soluciones sin contar con los maestros.

    Realmente empieza a sonar a pandereta. Yo creo que lo que toca es parar y buscar soluciones al desaguisado que habéis montado.

    Reply
  2. Samuel Soriano

    Al final ni extraescolares, ni intraescolares ni nada de nada. Se ha instalado el odio, la desconfianza, el rencor… por parte de muchos padres y otros tantos docentes. Estoy descorazonado, ir a trabajar a una escuela donde no puedes salir de tu aula es como vivir en una carcel. Un centro dónde no puede entrar nada de fuera es como un búnker, una isla dónde a demás la condena es indefinida, no sabes hasta cuando vas a tener que vivir con esa situación, aunque sabes que va a ser largo, muy largo.

    Reply
  3. Pingback: Doncs ara no em forme « Quin boig propòsit

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.