Sapiens. De animales a dioses: Breve historia de la humanidad

Sapiens. De animales a dioses: Breve historia de la humanidad es quizás uno de los libros más brillantes e inspiradores que he leído en los últimos años. Un libro que me ha hecho reflexionar y tomar conciencia de aspectos importantes en los que nunca me había parado a pensar. Muchas partes de la obra tienen una influencia budista tanto implícita como explícitamente quizás ello haya hecho que me guste tanto 😉

Como soy bilingüe opté por leer la edición en catalánKindle permite exportar las notas que fui subrayando mientras lo leía hace ya unos meses, las he exportado y al releerlas he pensado publicarlas en este espacio para tenerlas a mano y de paso compartirlas.

 

  • La Revolució Agrícola va ser el frau més gran de la història.
  • Els humans, com molts mamífers, tenen mecanismes hormonals i genètics que els ajuden a controlar la procreació.
  • Una de les poques lleis indiscutibles de la història és que els luxes tendeixen a convertir-se en necessitats i a generar noves obligacions.
  • ¿Com podem distingir el que està biològicament determinat del que la gent simplement intenta justificar a través dels mites biològics? Una bona regla general és que «la biologia permet, la cultura prohibeix».
  • Els homes han de demostrar la seva masculinitat constantment, al llarg de tota la vida, des del bressol fins a la tomba, en una sèrie inacabable de ritus i actuacions.
  • Els nostres sistemes liberals, polítics i jurídics estan basats en la creença que tot individu té una naturalesa interior sagrada, indivisible i immutable, que dóna sentit al món, i que és l’origen de tota autoritat ètica i política.
    el comportament humà està determinat per les hormones, els gens i les sinapsis, i no pas pel lliure albir
  • Després de segles de recerca científica exhaustiva, els biòlegs reconeixen que encara no saben explicar bé de quina manera el cervell produeix la consciència.
  • Els imperialistes sostenien que els seus imperis no eren pas unes descomunals empreses d’explotació sinó projectes altruistes engegats pel bé de les races no europees
  • Aquestes teories racistes, que van ser importants i respectades durant moltes dècades, s’han convertit en anatema tant per als científics com per als polítics. La gent continua entaulant una lluita heroica contra el racisme sense adonar-se que ara el front de batalla ha canviat i que el lloc que ocupava el racisme en la ideologia imperial ha estat substituït pel «culturisme».
  • Ja no diem «Ho porten a la sang», sinó «És la seva cultura».
  • El que Smith diu, de fet, és que la cobdícia és bona, i que si em faig ric beneficio a tothom, no solament a mi mateix. L’egoisme és altruisme.
  • Smith va negar la contradicció tradicional entre riquesa i moral, i va obrir de bat a bat les Portes del Cel als rics. Ser ric volia dir ser íntegre.
  • Tot això, però, depèn de si el ric utilitza els seus beneficis per obrir noves fàbriques i contractar nous empleats, en lloc de malgastar-los en activitats no productives.
  • En el nou credo capitalista, el primer manament, i el més sagrat, és: «Els beneficis de la producció s’han de reinvertir per fer créixer la producció».
  • el capitalisme s’ha convertit en una cosa que va molt més enllà d’una doctrina econòmica. Ara engloba una ètica: un conjunt d’ensenyances sobre com s’ha de comportar la gent, com cal educar els fills i fins i tot com s’ha de pensar.
  • La creença del capitalisme en el creixement econòmic perpetu xoca frontalment contra gairebé tot el que sabem de l’univers.
  • Un cop més, és el resultat de la indiferència.
  • Com els diners, les societats anònimes de responsabilitat limitada i els drets humans, les nacions i les tribus de consumidors són realitats intersubjectives. Només existeixen en la nostra imaginació col·lectiva, però tenen un poder immens.
  • La disminució de la violència es deu bàsicament a l’aparició de l’estat. Al llarg de la història, la major part de la violència era el resultat de disputes entre famílies i comunitats.
  • La gent aconsegueix ser feliç gràcies a una sola cosa: les sensacions agradables que experimenta dins del cos.
  • la felicitat consisteix a veure la teva vida en conjunt com una cosa que té sentit i val la pena.
  • Tal com ho va formular Nietzsche, si tu tens un perquè viure, pots suportar gairebé qualsevol com.
  • Una vida amb sentit, encara que estiguem enmig de les penúries, pot ser extremament satisfactòria, mentre que una vida sense sentit, per molt confortable que sigui, és un calvari.
  • Que nosaltres sapiguem, des d’un punt de vista purament científic, la vida humana no té absolutament cap sentit.
  • potser la felicitat consisteix a adaptar les il·lusions de sentit de la vida personals a les il·lusions col·lectives predominants.
  • Es tracta d’una conclusió bastant depriment. ¿Realment la felicitat depèn d’un autoengany?
  • La posició budista és especialment interessant.
  • No obstant això, amb el mateix punt de partida, el budisme arriba a conclusions molt diferents.
  • El problema, segons el budisme, és que les nostres sensacions són només vibracions fugaces que canvien a cada moment, com les onades de l’oceà.
  • El veritable origen del patiment és la recerca inacabable i absurda de sensacions efímeres, cosa que fa que estiguem en un estat permanent de tensió, inquietud i insatisfacció.
  • Buda estava d’acord amb la biologia moderna i el moviment New Age que la felicitat és independent de les condicions externes. Ara bé, la seva idea més important, molt més profunda, era que la veritable felicitat també és independent de les nostres sensacions internes.
  • La recomanació de Buda era deixar de perseguir no solament les metes externes, sinó també les sensacions internes.
  • La majoria de les persones s’identifiquen erròniament amb les seves sensacions, els seus pensaments, els seus gustos i les seves aversions.
  • No s’adonen mai que ells no són les seves sensacions, i que la recerca implacable d’unes sensacions concretes els fa caure en la infelicitat.
  • Com que pot ser que aviat dissenyem els nostres desitjos, potser la pregunta que de veritat ens hem de fer no és «¿en què ens volem convertir?», sinó «¿què volem voler?». Els que no s’espanten davant d’aquesta pregunta probablement és perquè no hi han pensat prou.

3 thoughts on “Sapiens. De animales a dioses: Breve historia de la humanidad

  1. Gracias Samuel, lo leí hace unos meses y me pareció brillante. Creo que tiene otro.
    Por cierto a ver si puedo hacer la introducción de febrero. En la información que he recibido pone una fecha de diciembre. Reenviala.
    Un fuerte abrazo.

    • Efectivamente, tiene otro que es el que estoy leyendo actualmente. Homo Deus, la lectura es un poco más pesada pero igual de interesante, lo estoy leyendo con más calma. Gracias por avisar del error en la fecha, ya está corregida, la próxima introducción será el 2 de febrero viernes. Gasshô!

Moltes gràcies pel teu comentari.