Homo Deus. Una breu història del demà

La setmana passada recomanava el llibre Sapiens… el vaig llegir fa temps i com que em va agradar molt m’he posat a llegir la “segona part” Homo Deus. En aquest llibre estic marcant tants textos interessants que va a ser difícil compartir-los tots ací, aquest l’he llegit ara mateix i ràpidament he pensat en aquest blog per compartir-ho, em sembla brutal, és una cosa que sempre he pensat i que al llegir dius, clar que sí!! Eureka!!


Els meus punts de vista polítics actuals, els meus gustos i antipaties, i les meves aficions i ambicions no reflecteixen el meu jo autèntic. Més aviat reflecteixen la meva educació i el meu entorn social. Depenen de la meva classe, i estan modelats pel meu barri i la meva escola. A rics i pobres se’ls renta el cervell des del naixement. Als rics se’ls ensenya a no tenir en compte els pobres i als pobres se’ls ensenya a no tenir en compte els seus interessos veritables. Per molta autoreflexió o psicoteràpia que fem no ens servirà de res, perquè els psicoterapeutes també treballen per al sistema capitalista. De fet, és probable que la introspecció m’acabi distanciant encara més d’entendre la veritat sobre mi mateix, perquè atribueix massa mèrit a les decisions personals i massa poc a les condicions socials. Si sóc ric, és probable que conclogui que és perquè he pres decisions encertades. Si sóc pobre, és que dec haver comès errors. Si estic deprimit, és probable que un terapeuta liberal en culpi els meus pares i m’animi a tenir nous objectius a la vida. Si insinuo que potser estic deprimit perquè els capitalistes m’exploten i perquè amb el sistema social prevalent no tinc cap possibilitat de satisfer les meves aspiracions, el terapeuta pot dir que estic projectant en «el sistema social» les meves pròpies dificultats interiors i estic projectant en «els capitalistes» temes no resolts amb la meva mare.” (des de “Homo Deus. Una breu història del demà” de Yuval Noah Harari, Esther Roig Giménez)

Moltes gràcies pel teu comentari.