Homo Deus. Reflexions sobre la guerra, la vida i la mort…

Continue llegint Homo Deus i continue compartint fragments que trobe boníssims, aquest és per a reflexionar tranquil·lament…

El tinent Henry Jones de l’exèrcit britànic, tres dies abans de la seva mort al front occidental a la Primera Guerra Mundial, el noi, de vint-i-un anys, va escriure una carta al seu germà descrivint l’experiència de la guerra en termes lluminosos:

Has reflexionat mai sobre el fet que, malgrat els horrors de la guerra, és, per no dir més, una gran cosa? El que vull dir és que a la guerra et trobes cara a cara amb la realitat. Les estupideses, l’egoisme, el luxe i la mesquinesa generals de la mena d’existència comercial infame que viuen nou de cada deu persones del món en temps de pau se substitueix en guerra per una brutalitat que, si més no, és més sincera i franca. Mira-t’ho així: en temps de pau un viu només la seva pròpia petita vida, plena de trivialitats, preocupant-se pel propi confort, pels diners i totes aquestes coses: vivint només per a un mateix. Quina vida més sòrdida! En guerra, per una banda, encara que et matin només avances l’inevitable uns anys, i tens la satisfacció de saber que l’«has dinyat» en l’intent d’ajudar el teu país. De fet, has acomplert un ideal, que, pel que he vist, és molt estrany que ho puguis fer en la vida normal. La raó és que la vida normal es mou sobre una base comercial i egoista; si vols «anar fent», que diríem, no pots tenir les mans netes. Personalment, sovint m’alegro que la guerra m’hagi trobat. M’ha fet entendre que insignificant és la vida. Crec que la guerra ha donat a tothom una possibilitat de «sortir de si mateix», per dir-ho d’alguna manera […]. Certament, parlant per mi, puc dir que mai a la vida havia experimentat una eufòria tan bèstia com al començament d’una gran acció, com la de l’abril passat, per exemple. L’excitació de la mitja hora d’abans no es pot comparar amb res.

(des de “Homo Deus. Una breu història del demà” de Yuval Noah Harari, Esther Roig Giménez)

Moltes gràcies pel teu comentari.