El fi no justifica els mitjos. No em demaneu unió.

Torne de la manifestació d’Alacant amb molt optimisme per l’èxit obtingut però amb un sentiment contrariat degut principalment al comentari de Carme a l’anterior article en la cova “Otra forma de reivindicar es posible. Unidos pero no revueltos.”

En una ocasió, quan anava a l’institut van debatre sobre si el fi justificava els mitjos. Va ser la primera vegada que vaig tindre consciència d’un conflicte moral intern. Ara amb la perspectiva dels anys comprenc que tot depen des d’on naix aquesta acció, és a dir, els mitjos poden estar justificats si la intenció és fer el bé i mai el mal, ni com a dany col·lateral tant sols. És una opció que aporta pau a la meua vida i per tant intente estar atent per a cultivar-la sempre que tinc ocasió.

Com ja sabeu m’agrada infinitament més piular que el facebook però aquestos dies estic deixant-me caure molt per que n’hi ha un grup ¡Hasta aquí hemos llegado! en el que n’hi ha 9.000 mestres i tinc l’oportunitat de debatre amb companys sobre els punts que em preocupen per així intentar comprendre els seus.

Ací vos copie els que més es repetixen:

  • “Lo que tenemos que esperar es que se solucione pronto. Nosotros también sufrimos. Pero a veces hay que tomar estas medidas. Que dure poco esperamos todos…”

Aquesta opció no és valida per a mi, prenem mesures que estan fotent a gent que no tenen res a veure en esta lluita amb la justificació de que son “danys col·laterals”, volen dir, ho sent molt però jo també estic fotut, com a mi m’han fet mal jo també tinc dret a fer el mateix mal.

  • “…¿quién piensa en los daños colaterales que va a sufrir mi familia, cuando el 30 de junio me quede en el paro, y sin saber si en septiembre tendré posibilidades de volver a trabajar?. Yo ya tengo que empezar a ajustarme para poder llegar a fin de año…”
Més de lo mateix com jo ho estic sofrint ho sent molt però altres tindran que patir també. A més sembla que si no es suspenen les extraexcolars no estem fent res, que mobilitzar 120.000 persones com ahir no més serveix per a que “els pólitics es riuen de nosaltres”.
  • “… el govern valencià ha provocat danys col·laterals i no el professorat…”
Això vol dir que els meus actes no son responsabilitat meua són del que m’ha provocat danys, un altra manera de justificar el que no es pot justificar de cap manera.
Podria continuar però no aportaria molt més significatiu, tots els arguments venen a ser excuses per no assumir la pròpia responsabilitat de cadascú, em sentix justificat per el grup i per el dany que m’han causat.
Bé, arribats a aquest punt em pregunte d’on haurà eixit aquesta idea? Com avui dia internet és una eina d’investigació genial he trobat aquesta pàgina (amb data de 22 de desembre) a on s’expliquen les mesures a prendre en Madrid i com podeu vorer suprimir extraescolars apareix la primera.
Quan descobreix aquesta dada tot comença a quadrar, Madrid porta mesos movilitzant-se i debatin sobre com pressionar al seu govern, després de moltes accions estan arribant a aquest tipus de mesures, nosaltres que son més listos em dit, per a què anem a fer aquest mateix recorregut?, ens estalviem el procés i prenem les mateixes mesures que en Madrid. No em tingut originalitat ni per fer això… per favor no ens deixem d’ur, n’hi ha moltes més coses que es poden fer avanç d’arribar a aquest extrems…
Feliç diumenge companys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada